Màster en Administració i Direcció d'Allotjaments Turístics

Estructura modular

Aquest curs forma part d’un programa que inclou la possibilitat de matricular-se de manera independent a les titulacions següents:

• Màster-Administració i Direcció d'Allotjaments Turístics

  El programa està format per les 11 assignatures següents:

  • Direcció de Màrqueting i Comunicació en Allotjaments Turístics
  • Direcció d'Operacions de l'Àrea d'Allotjament
  • Direcció d'Operacions d'Aliments i Begudes en Allotjaments Turístics
  • Habilitats Directives
  • Sistemas de Distribución de las Empresas de Alojamiento Turístico
  • Direcció de Recursos Humans en Allotjaments Turístics
  • Revenue Management in the Hospitality Industry
  • Elaboració i Control de Pressupostos d'Allotjaments Turístics
  • Gestió de la Rendibilitat en Allotjaments Turístics
  • Gestió de la Qualitat i el Medi Ambient en Allotjaments Turístics
  • Pràcticum en Empreses d'Allotjament Turístic
  • Treball Final de Màster
• Curs d'especialització-Direcció d'Operacions en Allotjaments Turístics
  • Direcció d'Operacions de l'Àrea d'Allotjament
  • Direcció d'Operacions d'Aliments i Begudes en Allotjaments Turístics
• Curs d'especialització-Direcció de Recursos Humans en Allotjaments Turístics
  • Direcció de Recursos Humans en Allotjaments Turístics
• Curs d'especialització-Direcció Econòmica-Financera en Allotjaments Turístics
  • Elaboració i Control de Pressupostos d'Allotjaments Turístics
  • Gestió de la Rendibilitat en Allotjaments Turístics
• Curs d'especialització-Gestió de la Qualitat i el Medi Ambient en Allotjaments Turístics
  • Gestió de la Qualitat i el Medi Ambient en Allotjaments Turístics
• Specialization course-Revenue Management in the Hospitality Industry
  • Revenue Management in the Hospitality Industry (5 ECTS)
• Curs d'especialització-Direcció de Màrqueting i Comunicació en Allotjaments Turístics
  • Direcció de Màrqueting i Comunicació en Allotjaments Turístics
• Curs d'especialització-Habilitats Directives per a Professionals dels Allotjaments Turístics
  • Habilitats Directives
• Curso de especialización-Sistemas de Distribución de las Empresas de Alojamiento Turístico
  • Sistemas de Distribución de las Empresas de Alojamiento Turístico (3 ECTS)

Pla d'estudis

• Direcció de Màrqueting i Comunicació en Allotjaments Turístics

  En aquesta assignatura s’adquireixen les capacitats necessàries per elaborar els plans de màrqueting, promoció i comunicació d’una empresa d’allotjament turístic, posant especial èmfasi a la gestió del màrqueting digital, les xarxes socials i l'impacte i la gestió de la reputació online.

  • Màrqueting Digital
    • Diferències entre màrqueting, comunicació, relacions públiques i publicitat.
    • Canvis i tendències en màrqueting.
    • Fases de la venda online.
    • El digital media plan.

  • Promoció turística
    • Segmentació dels mercats i dels productes.
    • Identificació d’objectius comercials i planificació d’estratègies de promoció i màrqueting.
    • Eines de promoció, preus reals, contactes i pressupost disponible.
    • Creació, execució i valoració de campanyes de promoció.

  Guia docent

  Competencies

  Resultats d’aprenentatge

  • Dissenyar una estratègia de màrqueting online cercant conversions.
  • “Llegir” les necessitats del mercat i hàbits de consum.
  • Executar l’estratègia definida i monitorar-la.
  • Adquirir eines per respondre en cas de comunicació de crisi.
  • Dominar la planificació d’estratègies de promoció i màrqueting per aconseguir uns objectius comercials.
  • Conèixer les eines i processos per confeccionar una campanya de promoció turística.
  • Controlar els preus i pressupostos reals d’aquestes campanyes i la importància del ROI d’aquestes.
  •  Conèixer la importància de la comunicació en l’empresa i els seus efectes empresarials.
  • Conèixer les eines i possibilitats per confeccionar un pla de comunicació intern i extern.
  • Tenir capacitat de resoldre conflictes i problemes empresarials amb millores de comunicació.

  Bibliografia

  Bibliografia recomanada

  • Chias, J. (2005). El negocio de la felicidad. Ft Prentice Hall.
  • De San Eugenio Vela, J. (2009). Manual de comunicació turística: de la informació a la persuasió, de la promoció a l’emoció.
  • Ejarque, J. (2005). Destinos Turísticos de éxito. Ediciones Pirámide.
  • Green, M. (1988). Marketing de hoteles y restaurantes. Ed. DEUSTO, Bilbao.
  • Huete L. M. (1997). Servicios & Beneficios. La fidelización de clientes y empleados. La inteligencia emocional en los negocios. Ediciones Deusto.
  • Mitroff, I., Pearson, C. (n.d.). Cómo gestionar una crisis. Editorial Gestión 2000.
  • Maclachlan, J. L. (2017). Embracing the new media: Making social and digital media the marketing plan. Abstracts of Papers Of The American Chemical Society, 243
  • Marin, J., Figueroa, A. & Mundet, L. (2017). TBEX Europe Costa Brava 2015: Effective Strategy for Branding Mature Tourist Destinations?. Journal Of Destination Marketing & Management, doi: 10.1016/j.jdmm.2017.07.004
  • Moore, R. M. (2009). The Sea of Social Media: Navigating the Digital World Using Your Strategic Plan. Currents, 35(9), 30-35.
  • Ricarte, J. (1999). Creatividad y comunicación persuasiva (2a). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de publicacions.
  • Serra, A. (2002). Márketing turístico. Madrid: Pirámide.
  • Valera i Vila, G. (1996). Las Relaciones públicas y el protocolo en los restaurantes y hoteles. Madrid: Ciencias de la Dirección.
  • Voorveld, H. K., van Noort, G., Muntinga, D. G., & Bronner, F. (2018). Engagement with Social Media and Social Media Advertising: The Differentiating Role of Platform Type. Journal Of Advertising, 47(1), 38. Doi: 10.1080/00913367.2017.1405754

  ×
• Direcció d'Operacions de l'Àrea d'Allotjament

  El director d’operacions és el responsable d’assolir els objectius de qualitat i d’optimització de recursos d’una empresa d’allotjament, assegurant-se que el producte/servei manté els estàndards generals de producte/servei. En aquesta assignatura es coneixeran l’estructura, funcions, procediments i indicadors dels departaments de l’àrea d’allotjament.

  • Organització, procediments, eines i tendències dels departaments de l’àrea d’Allotjament.
  • Models de gestió i innovació als departaments de l’àrea d’allotjament.
  • Indicadors de rendiment dels departaments de l’àrea d’allotjament.

  Guia docent

  Competencies

  • Conèixer l’estructura, funcions, procediments i indicadors del departament de reserves.
  • Entendre l’estructura, funcions, procediments i indicadors del departament Front Office.
  • Dissenyar un programa d’upselling-crosselling per al departament de Front Office.
  • Gestionar les experiències dels clients d’allotjaments turístics.
  • Valorar la figura d’un departament de Guest Experience.
  • Definir els estàndards del servei per a les diferents àrees d’acord a les característiques de diferents tipologies d’allotjament turístic.
  • Escollir entre els sistemes d’informació que fan suport a l’activitat de l’allotjament turístic.
  • Conèixer el funcionament, les funcions i els indicadors d’operacions del departament d’SPA.
  • Conèixer les funcions i procediments del departament de Manteniment.
  • Externalització de serveis de manteniment.
  • Comprendre l’estructura, funcions, procediments i indicadors del departament de Housekeeping.
  • Valorar l’externalització del departament de Housekeeping/serveis de bugaderia.
  • Conèixer els procediments i sistemes de suport a la gestió de compres i proveïdors.
  • Conèixer l’estructura, funcions, procediments i indicadors del departament de vendes.

  Bibliografia

  • Carlos F., G., Mahmoud M, Y., & Joao V., L. (2007). The effectiveness of hospitality service operations: measurement and implementation concerns. International Journal Of Contemporary Hospitality Management, (7), 560. Doi: 10.1108/09596110710818301
  • Ceballos Hernández, C. (2014). Cuestiones fundamentales de Dirección de Operaciones en la dirección y gestión hotelera. International Journal of World of Tourism, (. 1), 42.
  • González, L. (2002). Dirección hotelera: operaciones y procesos.
  • Heyzer, J., & Render, B. (1997). Dirección de la producción: decisiones tácticas y estratégicas. Prentice Hall.
  • Kasavana, M. L., & Brooks, R. M. (1998). Managing front office operations. Educational Institute of American Hotel & Motel Association.
  • Khan, I., Garg, R. J., & Rahman, Z. (2015). Customer Service Experience in Hote Operations: An Empirical Analysis. Procedia – Social And Behavioral Sciences. 189(Operations Management in Digital Economy), 266-274. Doi: 10.1016/j.sbspro.2015.03.222
  • Muñoz Oñate, F. (2003). Dirección de Operaiones en Alojamiento y Restauración.
  • Richard, T. (1996). Hospitality operations: paterns in management, service improvement and business performance. International Journal Of Contemporary Hospitality Management, (7), 63. Doi: 10.1108/09596119610152069

  ×
• Direcció d'Operacions d'Aliments i Begudes en Allotjaments Turístics

   En aquesta assignatura s’ofereix una visió específica de la direcció d’operacions d’aliments i begudes, tot detallant l’estructura, funcions, procediments i indicadors d’operacions d’aquesta àrea.

  • Estructura, funcions i coordinació dels departaments de l’àrea d’Aliments i Begudes.
  • Models d’oferta d’alimentació i begudes en Allotjaments Turístics.
  • Gestió i control de procediments dels departaments de l’àrea d’Aliments i Begudes.
  • Qualitat, seguretat i higiene a l’àrea d’aliments i begudes.
  • Indicadors de rendiment a l’àrea d’aliments i begudes.

  Guia docent

  Competencies

  • Establir l’estructura, funcions i procediments del departament d’Aliments i Begudes.
  • Definir el pressupost i gestionar els costos de l’àrea d’aliments i begudes.
  • Elaborar escandalls dels menús de l’àrea d’aliments i begudes.
  • Utilitzar els principals indicadors d’operacions de l’àrea d’Aliments i Begudes.
  • Gestionar diferents models d’oferta d’aliments i begudes.

  Bibliografia

  • Aplicación de las Normas y Condiciones de Seguridad en las Zonas de Producción y Servicio de Alimentos y Bebidas. (2012).
  • Debra, A. (2001). Principles of Food and Beverage and Labour Cost Controls. International Journal Of Contemporary Hospitality Management, (3), 159. doi: 10.1108/ijchm.2001.13.3.159.4.
  • Feijoó, J. L. (2012). Alimentos y bebidas: su gerenciamiento en hoteles y restaurantes.
  • Gallego, J. F. (2001). Gestión de alimentos y bebidas para hoteles, bares y restaurantes. Editorial Paraninfo.
  • Jung, H., & Yoon, H. (2017). Error management culture and turnover intent among food and beverage employees in deluxe hotels: the mediating effect of job satisfaction. Service Business, 11(4), 785-802. doi: 10.1007/s11628-016-0330-5
  • Muñoz Oñate, F. (2003). Dirección de operaciones en alojamiento y restauración.
  • Ninemeier, J. D. (2000). Management of food and beverage operations.
  • Ojugo, C. (2004). Control de costes en restauración. Thomson-Paraninfo.
  • Pires, S. R. I., Carretero Díaz, L. E., & Vollmann, T. (2007). Gestión de la Cadena de Suministros (No. 658.5 658.5). e-libro, Corp..
  • Sánchez Feito, J. M. (2000). Procesos de servicio en restauración.

  ×
• Habilitats Directives

  En aquesta assignatura es desenvoluparan les habilitats directives dels participants mitjançant una metodologia pràctica i basada en l’exposició i gestió de situacions particulars.

  • Organització i gestió del treball.
  • Estils de direcció.
  • Tècniques d’expressió i argumentació.
  • Tècniques d’escolta activa.
  • Gestió de conflictes i tècniques de negociació.
  • Treball en equip.

  Guia docent

  Competencies

  • Gestionar el temps de treball eficaçment.
  • Conèixer els diferents tipus de lideratge i tenir la capacitat d’utilitzar diferents tipus de lideratge per a cada situació.
  • Disposar de bones habilitats comunicatives mitjançant l’ús de tècniques d’expressió oral i d’escolta activa.
  • Dominar diferents tècniques de coaching empresarial.
  • Organitzar de manera eficaç el treball en equip.
  • Tenir la capacitat de resoldre conflictes i aplicar diverses tècniques de negociació.

  Bibliografia

  • Bravo Hernández, Amanda J (2003 ). Aprendiendo a relacionarnos asertivamente. Bogotá: Fe y Alegría
  • Caruso, David R. i Salovey, Peter (2005). El directivo emocionalmente inteligente. La Inteligencia Emocional en la Empresa. Madrid: Algaba. 
  • Covey, S. R. (2009). Els 7 hàbits de la gent altament efectiva(Vol. 26). Grupo Planeta (GBS).
  • Dolan, Shimon L (cop. 2000 ). Los 10 mandamientos para la dirección de personas . Barcelona: Gestión 2000
  • Entelman, R. (2002) Teoría de conflictos. Hacia un nuevo paradigma. Barcelona: Gedisa
  • Escudero, Manuel (1998 ). Técnicas de relajación y autocontrol emocional : curso práctico . Madrid: TEA.
  • Fensterheim, Herbert (DL 1994 ). No diga sí cuando quiera decir no (26ª ed.). Barcelona: Grijalbo.
  • Hare, Beverly (cop. 2003 ). Sea asertivo : la manera positiva de comunicarse con eficacia . Barcelona: Gestión 2000.
  • Human resources in tourism : towards a new paradigm = Recursos humanos en turismo : un nuevo paradigma (cop. 2002 ). Madrid: Organización Mundial del Turismo.
  • Ibáñez, T. (1990) Aproximaciones a la psicologia social. Barcelona: Sendai.
  • Jaworski, Joseph (1999). Sincronicidad. El camino interior hacia el liderazgo. Barcelona: Paidós.
  • Kelly, Matthew (2008 ). El Gerente de sueños : la mejor forma de motivar e involucrar a los empleados . Argentina, [etc.]: Empresa Activa.
  • Lee-Ross, Darren (cop. 2010 ). Human resources and tourism : skills, culture and industry . Buffalo: Channel View Publications
  • Maltz, Maxwell (1971 ). Psicología del poder de la imagen de sí mismo (3ª ed.). México: Herrero Hermanos Sucesores.
  • Roca, Elia (2005 ). Cómo mejorar tus habilidades sociales : programa de asertividad autoestima, e inteligencia emocional (2ª ed., rev.). Valencia: ACDE.
  • Sashkin, Marshall (DL 2001 ). Estilos de influencia . Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces.
  • Vinyamata, E. (1999) Manual de prevención y resolución de conflictos. Conciliación, mediación, negociación. Barcelona. Ariel 
  • Van Dijk, T. (2000) El discurso como interacción social. Barcelona: Gedisa
  • Whetten, David A (2000 ). Developing management skills for Europe (2nd ed.). [Harlow]: Pearson Education.

  ×
• Sistemas de Distribución de las Empresas de Alojamiento Turístico

  En esta asignatura se capacitará al alumnado para analizar las oportunidades de negocio mediante el análisis de posicionamiento del producto y la identificación de mercados y usuarios óptimos, y también para que sepa seleccionar aquellos canales más adecuados y rentables en función del plan estratégico de negocio establecido.

  • Posicionamiento
  • Plan estratégico
  • Mercados y usuarios
  • El mapa de la distribución
  • Digitalización y tendencias
  • Asistencia guiada a la Feria de Turismo de FITUR en Madrid

  Guia docente

  Competencies

  • Identificar los valores diferenciales de nuestro producto y analizar las ventajas frente a la competencia.
  • Conocer las variables clave a la hora de diseñar o gestionar un plan de negocio y su influencia en la distribución.
  • Conocer las características particulares de los mercados, así como de los clientes, para identificar oportunidades de acuerdo con el posicionamiento del producto y el plan estratégico.
  • Identificar todas las opciones de distribución con sus características para ser capaces de seleccionar las más adecuadas a nuestro producto.
  • Familiarizarse con el proceso de transformación digital en el sector de los alojamientos turísticos y conocer las nuevas tendencias en la distribución.
  • Descubrir de la mano de profesionales del sector una de las ferias de referencia a nivel europeo en el sector turístico (FITUR) y conocer dos casos reales de éxito presentados directamente por dos directivos de prestigio del sector, con la consiguiente oportunidad de interaccionar con ellos.

  Bibliografia

  • Alonso and Grande (2004). Comportamiento del consumidor (5th). Madrid: Esic.
  • Barney, J. (2002). Gaining and Sustaining Competitive Advantage. Harlow: Prentice Hall.
  • Borja, L., Gomis, J.M. (2011). El nuevo paradigma de la intermediación turística. Ed: Pirámide.
  • Bosch Camprubí, Ramón; De Borja Solé, Luis; Casanovas Pla, Josep Andreu (2002). El consumidor turístico. Ed: ESIC.
  • Coe, John (2004 ). The Fundamentals of business-to-business sales and marketing. New York: McGraw-Hill Professional.
  • De Borja Soler, Luis y otros (1999). Fidelizando clientes. Ed: Gestión 2000.
  • Fernández-Armesto, Felipe, (1950).  Potencias emergentes : China, India, Brasil y Sudáfrica .
  • Florian and Guinaliu (2005). The influence of virtual communities on distribution strategies in the Internet. Internatonal Journal of Retail & Distribution Management, 33(6), 405-425
  • Identificación de los mercados turísticos potenciales (1988). Madrid: Organisation Mondiale du Tourisme.
  • Okumus, F. (2010). Strategic management for hospitality and tourism. Ed: Butterworth-Heinemann.
  • Oliver, R.L. (1999). Whence consumer Loyalty?. Journal of Marketing, 63(), 33-45
  • Porter (2000). Estrategia Competitiva: Técnicas para el análisis de los sectores Industriales y de la competencia. Ed: Patria.
  • Porter (2010). Ventaja Competitiva: Creación y sostenimiento de un desarrollo superior. Ed: Pirámide.
  • Reich, Allen Z (cop. 1999 ). Positioning tourism destinations . Champaign: Sagamore
  • Vogeler, C., Hernández Armand, E. (1999). El mercado turístico. Estructura, Operaciones y Procesos de Producción. Ed: Ramón areces.
  • Zhang and Leung (2006). A model of factors affecting convention participation decision-making. Tourism Management, 28(), 1123-1127

  ×
• Direcció de Recursos Humans en Allotjaments Turístics

  En aquesta assignatura es comprèn la importància de la gestió del capital humà en les organitzacions turístiques, adquirint els coneixements necessaris per dissenyar polítiques i sistemes de Recursos Humans capaços d’atreure, retenir i desenvolupar el talent als allotjaments turístics.

  • Direcció Estratègica dels RRHH.
  • Responsabilitat social corporativa i RRHH.
  • Gestió del talent a través de les polítiques de Recursos humans.
    • Captació del talent: atracció, selecció i acollida.
    • Com mantenim el talent a través de les diferents polítiques de RRHH?
      • Creixement professional: gestió del talent, la diversitat i la carrera professional.
      • Polítiques de compensació – retribució – disciplinàries.
      • Organització del temps de treball (OTT).
      • Identificació d’indicadors de clima laboral i PRL.
    • Com acabem: la gestió de les desvinculacions.

  Guia docent

  Competencies

  Direcció Estratègica de RRHH

  • Conèixer el concepte de Capital Humà i diferenciar-ho del concepte de Recurs Humà.
  • Realitzar una anàlisi del mercat laboral específicament al sector dels Allotjaments Turístics.
  • Definir l’estratègia empresarial i les polítiques de recursos humans d’una empresa d’allotjament turístic.

  Responsabilitat Social Corporativa

  • Conèixer el contingut essencial sobre DDHH amb l’objectiu de gestionar responsablement els Recursos Humans en qualsevol destinació del món.
  • Explicar què és el salari digne i la seva importància per garantir un turisme sostenible.
  • Donar a conèixer com implantar un pla d’igualtat en l’empresa turística i aprendre a identificar i combatre els “gaps” de gènere.
  • Conèixer com incorporar perfils amb risc d’exclusió i remarcar els avantatges de la seva contractació.
  • Conscienciar i formar sobre un model d’externalització responsable amb els treballadors.
  • Remarcar el valor de la diversitat per generar equips més exitosos i motivats.
  • Explicar com els valors compartits empresa-treballador generen relacions emocionals de confiança i perdurables en el temps.
  • Conèixer GRI com a eina bàsica d’indicadors de mesura i avaluació de la RSC.

  Gestió del talent a través de les polítiques de Recursos humans

  • Analitzar el dimensionament de la plantilla.
  • Definir les necessitats i funcions de cadascun dels llocs de treball tenint en compte l’organització del temps de treball (OTT).
  • Atraure el talent a través de la gestió de la marca personal i d’empresa?
  • Desenvolupar els perfils amb talent de l’empresa mitjançant la gestió del coneixement.
  • Conèixer l’afectació de l’aplicació de les polítiques de Prevenció de riscos laborals.
  • Definir les polítiques retributives de l’empresa.

  Bibliografia

  • Acosta, Fernández i Mollón. (2002). Recursos Humanos en Empresas de Turismo y Hosteleria. Capítol 3: Gestión de Recursos Humanos en la Hostelería y en las instalaciones turísticas. Prentice Hall. Pearson Education. ISBN: 84-205-333-5. Spain.
  • Alama Salazar, E. M. (2007). Capital intel·lectual y resultados empresariales en las empreses de Servicios profesionales de España. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Departamento de Organización de Empresas.
  • Bonilla, M,. Benítez, P. (2017). El diálogo con los grupos de interés en las memories de sostenibilidad del sector hotelero español. Revista de Contabilidad (20-2). 157-166.
  • Celma Benaiges, M.Dolors. (2012). El impacto sobre los trabajadores de una gestión de recursos humanos socialmente responsable. Un análisis para Catalunya. TDX (Tesis Doctorals en Xarxa). [Universitat de Girona]
  • Galena Figueroa, E., i Brunet Icart, I (2005). Calidad total y poli?ticas de recursos humanos en el sector hotelero de Catalun?a tesi doctoral. TDX (Tesis Doctorals en Xarxa). [Universitat Rovira i Virgili].
  • García Isa, I. (2013). Gestión de Recursos Humanos en empresas turísticas. (Editorial Paraninfo). Madrid.
  • Jerez Gómez, P., Valle Cabrera, R., i Céspedes Lorente, J. J. (2005). Las prácticas de Recursos Humanos de Alto Rendimiento y la capacidad de aprendizaje organizativo: incidencia e implicaciones. Cuadernos de Economía Y Dirección de La Empresa, ISSN 1138-5758, N^o 24, 2005, Págs. 29-56, (24), 29–56.
  • Jolliffe, L., i Farnsworth, R. (2003). Seasonality in tourism employment: human resource challenges International Journal of Contemporary Hospitality Management The Tourist Review Iss International Journal of Contemporary Hospitality Management, 15(5), 312–316.
  • López-Guzmán Guzmán, T. J., Sánchez Cañizares, S. M., i Nascimento Jesus, M. M. (2010). La satisfacción laboral como valor intangible de los recursos humanos: un estudio de caso en establecimientos hoteleros. Teoría Y Praxis, 7(7), 35–53.
  • Mariño, J., Hernández, J. i Campón, A. (2017). Aproximación al estudio del comportamiento de la RSC en las empresas hoteleras. Revista Turismo, (27/28), 159-170.
  • Merino Díaz de Cerio, J., i Bayo Moriones, A. (2002). Las prácticas de recursos humanos de alto compromiso: un estudio de los factores que influyen sobre su adopción en la industria española. Cuadernos de Economía Y Dirección de La Empresa, ISSN 1138-5758, N^o 12, 2002, Págs. 227-246, (12), 227–246.
  • Payeras, J. (2002). La transformación en las empresas turísticas. In Recursos Humanos en Turismo: Un nuevo paradigma (pp. 93–103). Madrid: Organización Mundial del Turismo.
  • Sánchez Cañizares, S., Córdoba., i Vega T. (Universidad de C. (2007). La satisfacción laboral en los establecimientos hoteleros. Análisis empírico en la provincia de Córdoba. Cuadernos de Turismo, (20), 223–249.
  • Valle., i Sánchez, R. (2002). Fundamentos de la dirección estratégica de Recursos Humanos: evolución del pensamiento en estrategia. Dirección Y Organización, 0(27).
  • Valverde, M., Calabuig, D., et alt. (2010). Comportament humà en l’organització. In Persones i organitzacions (Primera ed, pp. 9–33). Barcelona: Universitat Oberta de Cataluña.

  ×
• Revenue Management in the Hospitality Industry

  The Revenue Manager profile is that of an analytical person who can manage demand behaviour, based on the analysis of various indicators, and through the application of diverse techniques for pricing and fixing product/service terms and conditions. The main aim of this course is to convey the skills, knowledge and tools required to manage income in the Hospitality Industry.

  • Revenue Management: Introduction and objectives.
  • Market analysis and competitive-set identification.
  • Market segmentation and positioning.
  • Forecasting.
  • Pricing.
  • Commercialization - Distribution.
  • Revenue Management techniques.
  • Revenue Management support tools.

  Guia docent

  Competencies

  • To master the concept of Revenue Management.
  • To analyze tourist accommodation demand behavior for various markets.
  • To set which are the main competitors in the lodging establishments and to position the product for the decision making.
  • To forecast annual demand and define the accommodation rates calendar.
  • To define different rates for products and services or packages.
  • To optimize daily rate, according to general budget and real demand.
  • To control inventory at lodging establishments and availability in sales channels, obtaining the maximum possible profit out of their distribution.
  • To use the main indicators and to implement Revenue Management best practices and techniques.
  • To know the principal support tools for Revenue Management.

  Bibliografia

  • Alhasan, S. M. M., & Sanchís Palacio, J. R. (1993). La Determinación de los precios de alojamiento en la industria hotelera. Estudios Turísticos, 117, 49–60.
  • Castelló, E. (2016). Impacto del Revenue Management en los sistemas de control de gestión. Revista Facultad de Ciencias Económicas.: Investigación Y Reflexión, 24, 85–101
  • Chávez, M. E., & Ruiz, A. (2005). Yield Management: Estudio de su aplicación en el sector hotelero. Universidad de Sevilla.
  • Espinet, J. M. (2002). Anàlisi dels preus al sector hoteler de la Costa Brava Sud. Universitat de Girona.
  • Forgacs, Gador (2010). Revenue Management. American Hotel & Lodging Educational Institut.
  • Nagle, Thomas T (cop. 1995 ). The Strategy and tactics of pricing : a guide to profitable decision making (2nd ed). Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.
  • Phillips, Robert L (2005 ). Pricing and revenue optimization . California: Stanford University.
  • Prats, L., & Guia, J. (2012). Gestión de precios en un sistema de Revenue Management hotelero en línea. PASOS. Revista de Turismo Y Patrimonio Cultural., 10(5), 511–520
  • Shy, Oz (2008 ). How to price : a guide to pricing techniques and yield management . Cambridge [etc.]: Cambridge University Press.
  • Talluri, Kalyan (cop. 2004 ). The Theory and practice of revenue management . New York: Springer.

  ×
• Elaboració i Control de Pressupostos d'Allotjaments Turístics

  Al llarg de l’assignatura l’estudiant desenvoluparà els coneixements necessaris per elaborar el pressupost general d’empreses d’allotjament turístic i utilitzar els indicadors clau per al seu seguiment i control.

  • Anàlisi i sistemes de costos en empreses d’allotjament turístic.
  • Previsió d’ingressos i despeses en allotjaments turístics.
  • Elaboració de pressupostos en allotjaments turístics.
  • Indicadors de control de pressupostos.
  • Seguiment dels pressupostos i mesures correctives.

  Guia docent

  Competencies

  • Conèixer els diferents sistemes de costos a les empreses d’allotjament.
  • Tenir domini de la comptabilitat analítica com a eina per a la presa de decisions.
  • Classificar i assignar els ingressos i costos a les diferents àrees dels allotjaments turístics.
  • Utilitzar els estats comptables passats per a la predicció de comportaments futurs.
  • Analitzar l’entorn per a l’elaboració de pressupostos d’allotjaments turístics.
  • Elaborar el pressupost general en empreses d’allotjament turístic.
  • Controlar l’execució del pressupost general dels allotjaments turístics analitzant-ne les possibles desviacions.
  • Establir ratis de control de l’execució del pressupost a partir de l’històric de l’empresa, de la teoria, dels resultats globals del sector i dels principals competidors.

  Bibliografia

  • Amat Salas, Oriol (1995). Análisis de estados financieros: fundamentos y aplicaciones. Barcelona: Gestió 2000
  • Amat Salas, Oriol (2002). Contabilidad y finanzas para no financieros. Bilbao: Deusto.
  • Amat Salas, Oriol (2009): Anàlisi de balanços: claus per a elaborar una anàlisi dels comptes anuals: amb casos pràctics resolts. Barcelona: Profit.
  • Amat Salas, Oriol (2010). Contabilidad, control de gestión y finanzas de hoteles. Barcelona: Profit.
  • Aranda Hipólito, Ángel (1998). Dirección financera de las empreses turísticas: inversión y financiación. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces.
  • Ben Yelles, A. (1975). “Uniform System of accounts for hotels”: méthodes et Applications de contrôle de gestion hötelière d’Horwath and Horwath International. Aix en Provence: Centre des hautes études touristiques.
  • Educational Institute of the American Hotel & Motel Association (1987). Uniform System of accounts and expense dictionary for small hotels, motels, and motor hotels.
  • Mestres Soler, Juan R (DL 2003 ). Técnicas de gestión y dirección hotelera . Barcelona: Gestió 2000.
  • Mesalles Canals, Lluís (2004). Sistema uniforme de cuentas para la industria del alojamiento (USALI): notes para su implementación en hoteles Internacionales.
  • Mesalles Canals, Lluís (2010). Hotel control: gestión econòmica pràctica y anàlisis de las operaciones en un establecimiento de alojamiento turístico. Ed. Laertes.
  • Nogueras Lozano, Mª Teresa (2007). Planificación, dirección y gestión financera de empresas turísticas. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces.
  • Pérez Carballo, J., & Veiga, A. (1997). Principios de gestión financera de la empresa. Madrid: Alianza.
  • Pérez-Carballo, J. (2010). El diagnostico económico – Financiero de la empresa. Madrid: ESIC.
  • Requena Rodríguez, José María (2002). Contabilidad de costes y de gestión: calculo, anàlisis y control de costes para la toma de decisions. Barcelona: Ariel.
  • Rosanas Martí, Josep M (1994 ). Contabilidad de costes para toma de decisiones (2ª ed., totalmente revisada y actualizada). Bilbao: Desclée de Brouwer.
  • Sánchez Rebull, María Victoria (2003). El sistema “uniform System of accounts for lodging industry” (U.S.A.L.I.) versus el sistema “activity based costing”. Cadis: Transparencia empresarial y Sociedad del conocimiento.
  • Sierra, G., López, D., & Serrano, F. (cop. 2003). Introducción a la contabilidad y el anàlisis Financiero en el sector turístico. Madrid: Pirámide.

  ×
• Gestió de la Rendibilitat en Allotjaments Turístics

  En aquesta assignatura s’exposa el funcionament, estructura i procediments del departament d’expansió, aprofundint en el coneixement dels diferents models d’expansió i capacitant l’estudiant per a la valoració de la viabilitat econòmica i financera i la consecució de nous projectes d’inversió en el sector dels allotjaments turístics.

  • Introducció a l’expansió hotelera: aspectes fonamentals per expandir una cadena o marca hotelera. – L’exemple Hilton.
  • Models d’expansió: Gestió.
  • Models d’expansió: Lloguer.
  • Models d’expansió: Franquícia.
  • Introducció a les inversions Hoteleres.

  Guia docent

  Competencies

  • Conèixer els contractes de gestió d’allotjaments turístics, així com les clàusules més rellevants, la seva implantació a Europa i els seus avantatges i inconvenients.
  • Conèixer els contractes d’arrendament d’allotjaments turístics, les clàusules més rellevants, els avantatges i inconvenients per a l’arrendador i l’arrendatari.
  • Conèixer els contractes de franquícia, la seva filosofia, les clàusules més rellevants, els reptes de la franquícia a Europa i els principals avantatges i inconvenients d’aquest model d’expansió.
  • Dominar el funcionament del departament d’expansió d’una cadena, des de l’anàlisi de l’oportunitat fins a la signatura del contracte.
  • Avaluar les inversions hoteleres i saber com els inversors valoren els actius d’allotjament turístic.

  Bibliografia

  • Dogru, T., & Sirakaya, E. (2017). Investment and Firm Value: Is there an Optimal Investment Level in Hotel Firms? Journal of Hospitality Financial Management, 25(1), 17-26.
  • Driha, O. (n.d). Evolución de la inversión hotelero-inmobiliaria española en el extranjero: 2000-2010. Universidad de Alicante.
  • Fernández, M., & González, M. (2008). ¿Cómo organizar una cadena hotelera? La elección de la forma de gobierno. Cuadernos de Economía y Dirección de Empresa, 37, 067–096.
  • Fernández, M., & González, M. (2006). Elección de la forma organizativa en las cadenas hoteleras: el caso de Sol Meliá. Papers de Turisme, 39, 25–43.
  • Graeme, R. S. (2006). Factors influencing hotel investment decision making. Journal of Property Investment & Finance, 24(4), 279–294.
  • Ivanova, M., & Stanislav, I. (2015). Affiliation to hotel chains: Hotels’ perspective. Tourism Management Perspectives, 16, 148–162.
  • Ramón Rodríguez, A. B. (2002). Un análisis de las dimensiones del paradigma oli en la internalización del sector hotelero español. Tribuna de Economía, 803, 141–161.

  ×
• Gestió de la Qualitat i el Medi Ambient en Allotjaments Turístics

  En aquesta assignatura s’estudiaran les principals certificacions de qualitat i les normatives del sector i es proporcionaran les eines necessàries per establir un sistema de qualitat i medi ambient propi als establiments d’allotjament turístic.

  • Els Sistemes de Gestió de Qualitat i Ambientals com a una eina de treball.
  • Gestió dels aspectes legals en un establiment d’allotjament turístic.
  • La millora contínua.
  • Avaluació de riscos i oportunitats.
  • Gestió sobre la base de processos i indicadors.
  • Selecció d'objectius.
  • Disseny i desenvolupament d’un quadre de comandament.
  • La comunicació.
  • L’auditoria interna com a eina principal per a l’avaluació del desenvolupament del sistema de gestió.

  Guia docent

  Competencies

  • Conèixer les normes reconegudes i oficials i els procediments per obtenir els certificats de qualitat i ambientals. Però alhora entendre que els sistemes de gestió són molt més que l’obtenció d’un segell o una marca i que es tracta de veritables metodologies per enfocar-se cap a la satisfacció del client i aconseguir la millora continuada tant de les organitzacions i com la dels professionals que hi treballen.
  • Conèixer les normatives legals vigents aplicables a un establiment d’allotjament turístic i entendre que per assolir el desenvolupament i implantació d’un sistema de gestió, cal en primer lloc, analitzar si l’allotjament turístic compleix amb la legalitat. El compliment de les normes legals és la base des d’on començar a dissenyar un sistema de gestió per a l’organització.
  • La millora contínua és l’objectiu principal en els sistemes de gestió. Es tracta de la finalitat a assolir en últim terme per les empreses. Conèixer els processos de millora continua i les eines de gestió que promouen l’anàlisi i l’avaluació contínua sobre la qual definir projectes i accions de millora.
  • Els nous enfocaments dels sistemes de gestió de qualitat obliguen a desenvolupar eines per controlar i prevenir efectes no desitjats en els productes i en els serveis oferts. També obliguen a considerar  l’adequació i coherència de  l’estratègia de l’organització per assolir la millora continua.  En el vessant positiu obliguen a definir les oportunitats de l’empresa sobre les quals potenciar els punts forts i fer pivotar les millores per diferenciar-se i ser competitiu.
  • Visionar l’organització d’acord amb processos de treball i saber definir les eines de mesura (indicadors) per tal d’obtenir informació sobre punts febles sobre els quals millorar els processos i en definitiva els productes – serveis.
  • El quadre de comandament és l’eina de la direcció per tal de poder mesurar i fer seguiment dels projectes o accions de millora engegats. A més a més, ha de ser la guia per tal de comunicar els objectius de millora a responsables  i empleats (permet unir esforços en la direcció adequada).  Aprendre a dissenyar i desenvolupar el quadre de comandament d’una organització actual i per a tots els processos de treball.
  • Definició i desenvolupament d’eines per fomentar la comunicació interna amb l’objectiu d’implicar a tota l’organització en la cultura de la qualitat  i el respecte ambiental. Conèixer i definir les parts d’interès, entre elles el client i desenvolupar un sistema de comunicació externa que promogui la retroalimentació de forma continuada.
  • Conèixer la metodologia per fer auditories internes de tots els processos de treball. Donar a conèixer les pautes per auditar també instal·lacions i serveis en un establiment d’allotjament turístic. Entendre que es tracta d’una eina molt eficaç per detectar possibles oportunitats de millora i que cal enfocar-les amb un esperit constructiu.

  Bibliografia

  • Casadesús, M., Heras, I., i Merino, J. (2005). Calidad pràctica: una guía para no perderse en el mundo de la calidad. Prentice-Hall Financial Times. Madrid.
  • Cuatrecases, LL. (1999). Gestión integral de la calidad. Gestión 2000. Bareclona.
  • Dale, B. (2003). Managing quality. Malden: Blackwell.
  • Generalitat de Catalunya (2000). “Guia pràctica per a la implantació d’un sistema de gestió medi ambiental, Col·lecció Manuals de Gestió núm. 2, Departament de Medi Ambient, Barcelona.
  • Global Reporting Iniciative. (2006). Guía para la elaboración de Memorias de Sostenibilidad.
  • Grima, P. i Tort-Martorell, J. (1995). Técnicas para la Gestión de la Calidad. Díaz de Santos, Madrid.
  • Julía, M. et al. (2002). Gestión de la Calidad Aplicada a Hostelería y Restauración. Pentice Hall, Madrid.
  • Muñiz, D. (2016): La gestió de la qualitat en el turisme.
  • Santomà, R. (2008). Aspectos de la gestión en la calidad de Servicio. Una aplicación de concept mapping al caso de las cadenes hoteleres en España.
  • Sroufe, R., i Sarkis, Joseph. (2007): Strategic sustainability: the State of art in corporate environmental management Systems. Sheffield: Greenleaf.
  • Valdes, L. (2003). Experiencias públicas y privades en el desarrollo de un modelo de turismo sostenible. Fundación Universitaria de Oviedo, Oviedo.
  • Wearing, S. (1999). Ecotourism: impacts, potentials and possibilities. Oxford, Butterworth-Heinemann.

  ×
• Pràcticum en Empreses d'Allotjament Turístic

  Pràcticum en Empreses d’Allotjament Turístic 

  El programa de màster finalitza amb una estada de pràctiques obligatòria de sis mesos, personalitzada i adaptada al perfil de cada estudiant. Les empreses col·laboradores en el marc de les pràctiques del Màster en Administració i Direcció d’Allotjaments Turístics són principalment cadenes hoteleres nacionals i internacionals que ofereixen als estudiants la possibilitat de realitzar un programa de pràctiques tutoritzat pel càrrec directiu d’una o diverses àrees d’activitat de les empreses d’allotjament turístic. En finalitzar, hi ha la possibilitat que les empreses ofereixen a l’estudiant la incorporació als seus propis programes de desenvolupament de carreres (career elevator programs) amb una alta probabilitat d’inserció laboral.

  Competencies

  • Posseir i mostrar coneixements que proporcionin la base per traspassar-los a la pràctica d’una manera original; o desenvolupar idees, fonamentalment en el context de la recerca.
  • Assolir la capacitat per aplicar els coneixements i la ciència adquirits en entorns diversos, coneguts o no, tot fent ús de la pròpia capacitat per resoldre problemes.
  • Saber com afrontar la complexitat, integrant coneixements i formulant judicis crítics, sempre des de la perspectiva de l’ètica i la responsabilitat social.
  • Saber comunicar les conclusions, els coneixements i les teories en què es basen, a tota una sèrie d’audiències, de manera clara i precisa.
  • Demostrar, a partir dels estudis de Màster, que podrien continuar la seva formació autodidàctica.

  ×
• Treball Final de Màster

  Treball Final de Màster 

  El treball final de màster està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot el programa formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. S'enfoca com l'aplicació pràctica dels coneixements adquirits així com de l'experiència en l'empresa. L’estudiant haurà de realitzar un treball per escrit d’un projecte basat en un conjunt d’explicacions, teories, idees, raonaments i apreciacions sobre una temàtica concreta escollida entre tutor/a i estudiant i que tingui a veure amb les línies d’investigació o àrees temàtiques del programa formatiu. Els aspectes investigats hauran de ser transferits a les empreses on els estudiants elaboraran el seu pràcticum. Per aquest motiu, el treball haurà de ser una proposta pràctica o d’innovació que respongui a una necessitat detectada al lloc de pràctiques, essent versemblant i seguint totes les característiques de contingut i de forma propis dels que es lliurarien en un àmbit laboral de referència.